Legítima defensa 7

 

Cal contrarestar l’abjecte exabrupte ultradretà sobre el dret a l’autodefensa, que bàsicament demana mans lliures per a execucions extrajudicials i impunitat per als abusos de determinades classes socials. Curiosament coses que ja tenen. Però un determinat discurs públic, benpensant, «progressista» sobre la violència es basa en moltes ocasiones en una pura i simple negació de la realitat. Es tracta del que va dir el gran Yves Montand -personatge poc sospitós de fanatisme ultradretà i amb qui admeto poca broma, parella de Simone Signoret i de Marilyn Monroe entre d’altres.....-: un pacifista és un xai que es creu que els llops s’han tornat vegetarians. Una cosa és creure -i lluitar- per la pau perpètua que reclama Kant i un altra no entendre que de vegades cal lluitar, precisament. El fet que ens hàgim dotat mitjançant el pacte d’uns drets, determinats quant que positius, resultat de la convenció, no pot fer-nos ignorar, com ja he dit, que, per motius molt diversos, hi ha qui no estima convenient respectar-los, qui viu en l’estat natural hobbessià, qui, paradoxalment, obté de la negació dels drets dels altres el seu dret absolut a tot. Dret, aquest sí, natural.

Algunes administracions estan instal·lades en aquest model. Exemple: S’admet, a contracor, que els professors d’institut de Catalunya són -en més ocasions de les oficialment reconegudes- víctimes d’agressions físiques. I algunes han estat prou greus....És evident que no es pot o no es vol desplegar una normativa que promogui la defensa pròpia...o no és tan evident, quan sí n’hi ha. El que passa és que és un despropòsit. Existeix, per exemple un «protocol» elaborat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per als casos d’agressions físiques al professorat sempre que no hagin estat comeses per alumnes. Aquí ja estem davant d’un problema: la majoria d’aitals agressions les cometen alumnes... Aquest protocol indica què hem de fer mentre estiguem patint una agressió:

Protocol de previsió de situacions de violència

En concret diu:

«6.2. Actuacions en el moment en què es produeix la situació de violència

- fer servir tècniques dissuasives o de contenció de la violència per evitar que s’agreugi la
situació;

- sol·licitar ajut a les persones properes i comunicar-ho al director o directora del centre (o membre de l’equip directiu disponible) tan aviat com sigui possible; trucar al telèfon d’emergències 112 si la situació persisteix (Mossos d’Esquadra, policia local, ambulància, etc.)»

Quin imbècil ha escrit una cosa així? No hi ha per on agafar-ho...

1. La primera «actuació»: «fer servir tècniques dissuasives o de contenció de la violència». La instrucció parla de «tècniques dissuasives». En l’anterior entrada vaig tractat el tema. Lamento que soni tan brutal, però és així: no hi ha defensa personal real sense represàlia. El text aclareix que es tracta de «contenció de la violència». Matisaré. És teòricament possible, és a dir, existeixen tècniques d’aquest tipus. El problema, i qualsevol que hagi estudiat mínimament el problema de l’eficàcia en la defensa personal ho sap, és que no hi ha res més difícil que contenir una agressió sense emprar una certa violència. En la meva opinió hi ha poquíssimes persones amb capacitat per a fer això. He tingut la sort de conèixer-ne dues.太地加 瀬 Kase Taiji i 西山英峻 N¡shiyama Hidetaka, dos mestres de 空手道 (Karate-Do). No sol resultava impossible agredir-los sinó apropar-se a intentar-ho. Sé que hi ha altres grans experts tan en l’art del Karate com en d’altres que tenen aquest nivell, però només parlo del que he vist. La dificultat extrema de la contenció no violenta es fa palesa contínuament en les actuacions policials. No saben fer-ho i passa el que passa. Ara bé, que no parin les màquines per un petit inconvenient. Els professors agredits, sense cap preparació tècnica i física, han de contenir una agressió d’una manera en què ni la policia, suposadament ensinistrada, pot habitualment. El moment més idiota de tot plegat -que jo conegui- és el següent. Ja fa uns anys que s’ha detectat un increment més que alarmant d’agressions a....mestres i vetlladores de primària! El Consorci d’Educació de Barcelona va decidir impartir un curset d’unes poques hores de tècniques de contenció basades en el 合気道(aikido). Ja vaig dir que un mínim domini d’aquestes tècniques requereix un estudi rigorós d’uns quants anys. Explicaré amb més detall el problema en una posterior entrada.

2. La segona «actuació». Proposta encara més ridícula. «sol·licitar ajut a les persones properes i comunicar-ho al director o directora del centre (o membre de l’equip directiu disponible) tan aviat com sigui possible; trucar al telèfon d’emergències 112 si la situació persisteix (Mossos d’Esquadra, policia local, ambulància, etc.) 

És a dir: mentre estiguem rebent cal demanar ajut a qui passi per allà....Qui ha escrit això ignora quina sol ser l’actitud general en presència de l’agressió. Com a mínim és d’inhibició. Bo i suposant que hi hagi públic, ignorant també que sempre és l’agressor qui tria el lloc i el moment i que sol preferir que no hi hagi testimonis. Tampoc acabo de veure massa clar com, podem trucar ningú «si la situació persisteix»...mentre algú ens agredeix podem trucar?